SONEN LES TROMPES
Sonen les trompes
de l’alfa de l’epíleg
i jo no estic prest encara.
de l’alfa de l’epíleg
i jo no estic prest encara.
Deixeu-me, si us plau, agafar
la besllum humida de la Lluna
el bri d’or d’un raig de Sol
la maragda de la fulla
el pòsit inesgotable de l’enyor.
Retruquen les campanes que criden l’hora baixa
i jo no estic llest encara.
Dixeu-me, una vegada més, oir
l’alenar del vent en la planura
la música dels ocells en la foresta
el soroll sord de la tronada
el silenci dels cims i dels fondals.
Creix la taina
de gent desconhortada
antífona d’udols reblida
i jo no tinc recapte encara.
Deixeu-me, a l’últim, fruir d’un tros de pa
libar un poc de vi
després em rentaré les mans
i tot al sarró m’ho ficaré
i allà on vulgueu
d’esquitllentes us seguiré.
SI TU NO ESTÀS
Si tu no estàs
el cel s’enforinya i rellisquen gotes
per les galtes de la matinada.
Si tu no estàs
el vol de les fulles
s’atura,
emmudeix la tardor,
no crida el vent
i un silenci esmaperdut
m’enverina el pensament.
Si tu no estàs
no sent les hores fruir
i l’espera
em sembla una crisàlide avortada.
Un bri de desig
encara em resta
i no s'atura
per atansar-te.
QUINA DÈRIA M’ACOMPANYA!
Temps era temps
els jorns
semblaven anys
que ara
se m’avenen dies.
El soroll de cada gra de sorra
ressona en esmunyir-se el temps
i l’esdevenidor s’esvairà
sense deixar petja.
Escolte la tabola de les Parques
en trontollar el fil.
Sé que Fènix
mai no alçarà el vol
i Caront
em passarà la barca.
Si la menja de Perséfone és el meu cos…
Presteu-me un òbol!
RETROBAMENT
d’un moment de joia,
d’una primavera,
d’un cos formós,
i els relliscava la por
de l’espera.
Quan els seus ulls
per fi es fitaren
sofriren la melangia
de la distància
i l’alegria
de l’amic retrobat.
Les converses
no tingudes
fluïen com rius
a l’encontre
de la font d’on ragen.
El seu cor desitjava
detenir el temps
la llum del seu esguard
per sentir-se corprés
d’amagades
en la complicitat
d’un tros de desig.
Brollaren les paraules esperades
que la derma delia atansar;
selva de sensacions
que limitava afeccions
més humanes
i embussava emocions
més arcanes…
Però l’amor els gronxava,
joiosos
fent-los sentir
que no hi havia murades,
que es poden desanar
les passes donades.
Quan lluny d’Amor,
en la distància,
la imatge altra
penge en sa retina
encara que el cos enyore
un pensament viu
traspassarà l’infinit:
Assaborim l’esperança
de moments intensos
que ens resten per viure
temps enfora.
DESIG
Dos cossos abraçats
tendrament
en la càndida llum del desig
senten la tendresa relliscar
per entre els llençols
humits d’amor
càlids
suaus com la pell
que les meues mans acaronaren.
La llum d’aquell estel
abocat a la finestra
il·luminà el seu semblant.
Els seus ulls brillaren en un somni.
La nit tingué compassió de mi
i deixà que la meua ànima sentís la seua
i féu al temps detenir-se…
I enllà, en aquella selva de sensacions
vaig pensar que em volies.
tendrament
en la càndida llum del desig
senten la tendresa relliscar
per entre els llençols
humits d’amor
càlids
suaus com la pell
que les meues mans acaronaren.
La llum d’aquell estel
abocat a la finestra
il·luminà el seu semblant.
Els seus ulls brillaren en un somni.
La nit tingué compassió de mi
i deixà que la meua ànima sentís la seua
i féu al temps detenir-se…
I enllà, en aquella selva de sensacions
vaig pensar que em volies.
AMICS, AMANTS, AMICANTS.
Hauríem de buscar nom per a la nostra relació.
Encara no som res,
només el desig de ser,
potser només serem propòsit,
un miratge de comunió
un somni desvetlat.
Serem el que serem
i ho serem amb força.
Posarem l’esperit de gala
i obrirem camins desconeguts;
qui sap si ens ofegarà el costum
tal vegada la inèrcia,
a moments ens sentirem decebuts
si més no com perduts.
Però hem de fer d’això nostre
un moment de joia,
un parèntesi,
un oasi
un espai de llibertat.
Farem moltes coses junts
i construirem la nostra casa.
No tindrà parets ni sostre,
serà a un indret del cor;
però mai serà casa tancada
sinó oberta a tots dos,
de bat a bat.
Per entrar i eixir,
per saber que hi som,
per voler estar
i sentir que compartim.
Hem de buscar
nom per a la nostra relació:
Potser, esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada